Riscos ambientals dels Camps Electromagnètics

Magnolis Kogevinas, Josep M. Antó i Jordi Sunyer

Unitat de Recerca Respiratòria i Ambiental.

Institut Municipal d'Investigació Mèdica.

Camps electromagnètics (CEM) de freqüència molt baixa

Els camps electromagnètics són les ones de freqüència molt baixa (de 50-60 Hz) que produeixen els aparells i les conduccions elèctriques.

El primer estudi que relaciona els camps electromagnètics de freqüència molt baixa amb la leucèmia en nens va realitzar-se a Denver, EUA, el 1979 (Wertheimer i Leeper, 1979). Els darrers 20 anys s'han fet nombrosos estudis sobre CEM de freqüència molt baixa i la seva relació amb diferents malalties (leucèmia, càncer de cervell, càncer de mama, càncer de testicles, malalties neurològiques), en diferents poblacions (nens i adults), diferents ambients d'exposició (residencials i laborals) i utilitzant diversos dissenys (estudis de correlació simple, estudis de registre de mortalitat o d'incidència del càncer, estudis de tipus cas-control i de cohort).

Estudis laborals

Són nombrosos els estudis publicats sobre exposicions laborals amb resultats poc coherents entre si. Alguns d'aquests estudis tenen en compte milers de treballadors, com per exemple l'estudi sobre 13.800 treballadors (Savitz i Loomis, 1995) d'empreses elèctriques dels EUA o un altre estudi de 223.292 treballadors de companyies elèctriques de França i Canadà (Theriault i col., 1994).

A banda de la leucèmia i el càncer de cervell, l'exposició a CEM s'ha relacionat també amb la incidència de càncer de mama en dones i homes. En alguns estudis s'ha descobert un augment del risc (Pollan, 2001), però poques vegades s'han avaluat conjuntament altres factors de risc coneguts que podien afectar els resultats. Tot i que en alguns estudis va detectar-se un augment del risc de càncer, en conjunt, els resultats són poc coherents entre si i rarament s'ha identificat una relació dosi-resposta.

Estudis d'exposició residencial en adults

Va estudiar-se l'exposició per la presència de cables de conducció elèctrica, així com la procedent d'aparells elèctrics d'ús domèstic. Diversos estudis epidemiològics de tipus cas-control han dut a terme avaluacions precises de l'exposició. Aquests estudis van enfocar-se sobre la leucèmia i el càncer de cervell.

Estudis sobre leucèmia infantil

Les proves més clares sobre un possible efecte i els estudis més elaborats es refereixen a la leucèmia infantil. S'han publicat 21 estudis, als EUA (5), Canadà (2), Suècia (2), Dinamarca, Regne Unit (3), Grècia, Austràlia, Taiwan, Nova Zelanda, Noruega, Finlàndia, Alemanya i Mèxic. Els mètodes emprats per a l'avaluació de l'exposició són diferents. En principi, s'utilitzaren els codis de cables, i estudis posteriors van fer servir mesures extenses de CEM a les cases actuals i anteriors dels nens. L'estimació del risc relacionat amb la leucèmia és variable. Pocs estudis han detectat resultats estadísticament significatius (que indiquin que els resultats no s'han produït per l'atzar), i pocs van avaluar i identificar una relació dosi-resposta; entesa aquesta relació com la tendència a augmentar la probabilitat de desenvolupar la malaltia quan augmenta l'exposició. Tanmateix, a la majoria de treballs es van detectar riscos incrementats (risc relatiu superior a 1).

L'any 2000 es van publicar dues anàlisis independents, a les quals s'avaluaren conjuntament diversos estudis publicats anteriorment. En el treball d'Ahlbom i col·laboradors es van reanalitzar les dades de 9 estudis (3.203 nens amb leucèmia, 10.338 controls), mentre que a la metaanàlisi de Greenland i col·laboradors s'analitzaren les dades de 15 estudis.8,9 Ambdós treballs van detectar un augment del risc de l'ordre del 70-100% en la categoria de subjectes amb els nivells més alts d'exposició, que correspon, a l'estudi d'Ahlbom, a nens exposats a nivells mitjans superiors a 0,4 microtesles i, a l'estudi de Greenland, a nivells de 0,3 microtesles o superiors. En exposicions més baixes no detectaren cap increment de risc de patir leucèmia. Tot i que en ambdues anàlisis es van incloure milers de nens, en les categories d'alta exposició s'inclou només un percentatge molt baix que, en el cas de l'estudi d'Ahlbom, suposava aproximadament l'1% de la població.

La IARC va avaluar recentment (el juny de 2001) les proves científiques de la carcinogenicitat d'aquests CEM10 Com a conclusió, les anàlisis de cas-control conjuntes (pooled) indiquen una relació relativament constant entre leucèmia en nens i exposició a CEM de freqüència molt baixa, per sobre de 0,4 microtesles, amb un augment de risc de 2. Aquesta exposició es produeix a una distància de no més d'unes poques desenes de metres des de les línies d'alta tensió, segons la distància exacta al tipus i a la càrrega de la línia. Aquest augment és probable que no es pugui atribuir a l'atzar, però podria ser esbiaixat principalment per un problema de biaix de selecció. En conseqüència, aquesta relació va acceptar-se com a prova limitada sobre la carcinogenicitat dels CEM de freqüència molt baixa i aquests CEM es classificaren com a possibles cancerígens humans (grup 2B). Per tot això es recomana d'evitar exposicions en la ubicació de les escoles o serveis públics, així com de vivendes prop de línies d'alta tensió.