AL.LEGACIONS SUGGERIMENTS AL
PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA
2006-2015
EXPOSICIO DE
MOTIUS
LA PROBLEMÀTICA ENERGÈTICA.
Tant la U.E. (Unió Europea) com el propi Pla de
l’Energia que es presenta a debat coincideixen a presentar un escenari futur
caracteritzat per:
·
Una
crisis causada per l’esgotament progressiu del recursos energètics fòssils que
començaria pel seu encariment progressiu. (De fet, l’augment del preu del
petroli durant el passat any 2004 mostra que aquesta tendència ja s’ha
iniciat).
·
Les catastròfiques
conseqüències que s’ocasionarien per causa de l’escalfament global del planeta
(efecte hivernacle) si no s’acompleixen els objectius del protocol de Kyoto.
A aquestes perspectives caldria afegir els següents
perills,
·
La greu
amenaça a la qualitat de vida de les persones derivada de la utilització de
combustibles fòssils (contaminació), energia nuclear (perill d’accident
nuclear).
·
L’important
dany econòmic i mediambiental que es produeix com a
conseqüència de la destrucció ecològica i paisatgística amb la construcció de
grans infrastructures tant de generació (centrals nuclears o tèrmiques), de tractament (indústria petroquímica) o de transport (la MAT).
EIXOS D’ACTUACIÓ
Per poder fer front a aquests importants reptes que
amenacen el nostre sistema de benestar i la nostra qualitat de vida, tant el
pacte del Tinell com la legislació de la Unió Europea
i, en molts paràgrafs, el propi Pla de l’Energia que ara s’ha presentat a debat
estableixen els següents eixos d’actuació,
·
Abandonament,
progressiu però decidit, dels combustibles fòssils com a font d’energia i la
seva substitució per fonts renovables.
·
Acompliment rigorós dels compromisos de reducció de les
emissions de CO2 expressats al protocol de Kyoto.
·
Reducció
real del consum energètic (sense limitacions del benestar o del nivell de vida)
mitjançant la millora de l’eficiència energètica i una adequada gestió de la
demanda.
·
Distribució
de la generació de forma que s’apropi com més millor al consumidor.
Aquells governs que no aconsegueixin els objectius
adequats en aquests eixos no poden garantir que en el futur puguem seguir
gaudint d’un benestar i d’una qualitat de vida apropiats.
Analitzem a
continuació com el Pla de l’Energia planteja aquestes qüestions.
VALORACIO DE LES PROPOSTES DEL PLA DE L’ENERGIA
Substitució dels
combustibles fòssils per fonts renovables.
El nou Pla de l’Energia es mostra absolutament continuista i perpetua la dependència envers aquest tipus
de combustibles. L’any 2015, si no es modifica aquest Pla, veurem com aquesta
perillosa dependència augmenta ja que l’energia primària consumida provenint de
combustibles fòssils (carbó, gas i petroli) haurà passat de 18316,1 ktep a 22524,4 en el millor dels casos (escenari IER) o
25583,1 en el pitjor (escenari Base). El que suposarà un augment de la
dependència de l’exterior (importacions) d’un 22% com a mínim.
Per altra part,
En definitiva, aquest Pla de l’Energia ens deixarà en
situació d’extrema vulnerabilitat respecte a la inevitable crisis d’aquest
tipus de combustibles.
L’altra nefasta dependència:
la generació nuclear.
Idèntica situació es produeix amb l’energia d’origen
nuclear. Així, la participació en la generació d’energia primària consumida
passarà de 6419,8 ktep el 2003 a 6369,2 ktep el 2015. És a dir, romandrà amb molt poca variació,
sobre tot si es té en compte que la perillositat
associada a aquesta font d’energia augmentarà per l’envelliment de les
instal·lacions. A més a més el fet que el Pla de l’Energia no varii la quantitat generada demostra que no hi ha cap mena
de voluntat política de procedir al tancament de les nuclears, el que que suposa una nova violació del pacte del Tinell.
¿Contribueix aquest Pla de
l’Energia a acomplir els acords de Kyoto i evitar les
catastròfiques conseqüències de l’efecte hivernacle?
Definitivament no ja que les emissions de CO2 no tant
sols no s’ajustaran al que exigeix l’acord de Kyoto
sinó que augmentaran entre un 94 i un 102%. És a dir, definitivament, si el
Govern tira endavant la tramitació d’aquest Pla incomplirem el tractat
internacional de Kyoto, afegirem un sobrecost importantíssim al ja de
per sí important cost energètic ja que haurem de comprar drets d’emissió de CO2
i contribuirem de forma notable als desastres que comportarà l’escalfament
global. A més a més també aquí s’incompleix el pacte del Tinell
i tota la legislació internacional.
¿Aconseguirem implementar
una millora suficient en eficiència energètica i racionalitzarem el consum
d’energia?
Tant el propi Pla de l’Energia en les seves
consideracions preliminars (veure capítol “motivació”, pp.
169-170), com la legislació de la UE o els pactes del Tinell, coincideixen en assignar la màxima prioritat
a la reducció del consum total d’energia. Si no reduïm el consum serà
impossible acomplir amb el protocol de Kyoto i
trencar amb la dependència dels combustibles fòssils i de l’energia nuclear.
L’UE reconeix que l’estalvi energètic és imprescindible per acomplir Kyoto i per convertir la Unió Europea en l’”espai econòmic més competitiu i dinàmic del món d’aquí
al 2010” (Estratègia de Lisboa). La directiva actualment en estudi sobre
l’eficiència de l’ús final de l’energia afirma “el consum total d’energia de la
UE podria reduir-se –sense limitació del benestar o del nivell de vida- un 20%
segons dades de la Comissió i fins i tot un 30% segons els experts... Així,
doncs, es precís passar a l’ofensiva en
matèria d’eficiència energètica”.
El Govern Català, amb aquesta proposta, no tant sols
no ha passat a l’ofensiva sinó que fuig en clamorosa retirada. Mentre la UE
exigeix una reducció del consum d’energia d’un 11,5% fins el 2015; si s’aplica
el Pla de l’Energia, veurem com el consum d’energia primària, no tant sols no
es redueix, sinó que augmenta entre un 20,6 i un 29,7%. És a dir, aquest Pla
ens allunyarà de forma irreversible de la competitivitat econòmica i del nivell
de vida que coneixem. Si analitzem el consum final d’energia veiem que
l’increment entre un 18,6 i un 31,9% ens porta a una idèntica conclusió.
Cal condemnar, per altra part, l’actitud del Govern
que, també en aquesta qüestió, vol enganyar els ciutadans i ciutadanes valorant
els resultats d’eficiència energètica del seu Pla en termes d’intensitat
energètica, que és una mesura que incorpora el PIB (és la ratio
entre consum final d’energia i PIB), quan la Directiva Europea sobre eficiència
energètica i que fixa els objectius abans esmentats diu taxativament que
“l’estalvi d’energia és independent del creixement de l’economia nacional” i al
seu annex I, encara amb més claredat, esmenta que el mètode de càlcul serà
independent del PIB. De fet molts estats europeus han demostrat ja que la
reducció de consum energètic pot anar relacionada amb increment del PIB.
Resulta també inexplicable la nul·la incidència del
Pla de l’Energia en la qüestió de la mobilitat i el transport de mercaderies
quan aquest sector és responsable del 38% del consum energètic. En lloc
d’acceptar la realitat actual com a inevitable creiem que és imprescindible
incidir en la societat per aconseguir un canvi cultural que, juntament a una
optimització del transport públic i la internalització dels costos reals, aconsegueixi una
reducció efectiva del consum.
¿Inicia, el Pla de
l’Energia, la transició de l’actual model de generació energètica cap a la
descentralització o generació distribuïda, tal com va acordar el tripartir als
pactes del Tinell?
Rotundament no. La pervivència
de les nuclears, de les centrals tèrmiques de Cercs i de Foix, la decidida
aposta per la construcció d’entre 3 i 6 noves centrals de cicle combinat,
l’allau de noves línies d’alta i molta alta tensió (MAT) i el fet que la font
renovable que més es potencia sigui la generació eòlica procedent de grans
parcs d’aerogeneradors mostra de forma clara i
indubtable que el Govern vol perpetuar el model de generació centralitzada en
contra dels interessos reals del País i a conveniència del lobby
elèctric. El Govern o, com a mínim, el departament de Treball i Indústria, no
sembla tenir cap interès en la generació a petita escala ja que mentre l’eòlica
suposarà al 2015 el 25,2% de la generació renovable, la solar, tant tèrmica com
fotovoltàica, només suposarà el 2,7%. Així veiem que
aquest Pla allunya el perill que per les elèctriques suposaria que es promogués
la generació a petita escala i que molts consumidors esdevinguessin alhora
generadors ja que tota aquesta energia generada escaparia dels seu control i no
els suposaria cap guany.
¿És adequat el
desenvolupament de les energies renovables que es planteja?
En absolut, ja que, malgrat l’espectacular avanç de
l’eòlica, passaran en el millor dels casos, d’un 3,2 % de la generació
d’energia primària consumida a un 6,5% l’any 2010 i un 7,9% el 2015, (el que
suposaria un clar incompliment de les directrius de la UE i del pacte del Tinell que estipulen un 12% per l’any 2010).
A més a més,
El llibre verd de la unió europea preveu que per al 2020 el 20% del
combustible d’automoció ha d’ésser amb hidrogen ó
altres combustibles alternatius i a l’actual Pla de l’Energia ni se’n parla .
L’única energia alternativa que es potencia al Pla és la eòlica, i es fa
de manera centralitzada, quan per evitar grans autopistes elèctriques s’ha de
tendir cap a la generació distribuïda.
Incloure la incineració de RSU com a energia alternativa renovable, és
un insult a la intel·ligència i a més un nou incompliment dels acords del Tinell.
En el Pla es diu que l’energia solar fotovoltàica
i tèrmica no estan prou madures per entrar al mercat, cosa que és totalment
falsa.
En cap moment el Pla parla de l’hidrogen, quan ja hi ha comunitats que
han el.laborat
plans explícitament per a la implantació d’aquest sistema energètic, com
és el cas de l’ Aragó.
En el pla es diu textualment que les energies convencionals externalitzen costos ambientals i socials cosa que provoca
una competència desigual amb les alternatives, per altra banda tampoc es fa res
per a canviar la situació. Demanem que les energies més contaminants
internalitzin costos.
La participació de la solar fotovoltàica en el
pastís de les renovables és d’un 0’3 %, realment vergonyós!.
¿És acceptable la
planificació d’infrastructures elèctriques que proposa el Pla de l’Energia de
Catalunya?
No ho és, ja que el Pla de l’Energia que debatem s’ha
fet a la inversa del que seria un procediment racional: no partim de les
necessitats reals que ens permetran assegurar un model econòmic i un benestar o
qualitat de vida en el futur sinó que en funció de les fonts d’energia que més
beneficien el lobby energètic es plantegen les
infrastructures que seran necessàries (entre 3 i 6 centrals tèrmiques de cicle
combinat que funcionen amb gas), les que cal mantenir en funcionament (Cercs,
Foix i les nuclears) i, evidentment les infrastructures de transport ja siguin
d’electricitat a alta tensió o de gas. En un segon pas, segons aquestes
necessitats del lobby energètic, s’ajusta un
creixement del consum que les faci necessàries i els buits de generació
s’omplen amb generació eòlica a gran escala (la qual en definitiva suposa la continuïtat
de la generació centralitzada).
En definitiva, cal rebutjar les infrastructures
plantejades ja que responen a un model basat en un creixement del consum
absolutament inacceptable i en la generació centralitzada. I cal exigir el
tancament de les nuclears en un termini relativament breu, abans que
l’envelliment d’aquestes instal·lacions suposi un increment del risc real
d’accident nuclear i encareixi la seva explotació.
Són especialment preocupants
els projectes de línies d’interconnexió
internacionals ja que malgrat el que esmenta el Pla Energètic no responen a cap
necessitat real del sistema elèctric de l’estat espanyol ja que aquest ha estat
excendentari durant l’any 2004 i no s’han utilitzat
les interconnexions ja existents. Per altra part els
fets demostren que un elevat nivell d’interconnexió
no és tampoc una garantia de seguretat ja que països molt interconnectats
com Italia (importa més del 16% de l’energia
elèctrica) han patit interrupcions de subministrament de gran magnitud. Tampoc
és cert que aquestes línies tinguin cap utilitat per la cobertura de demandes
extremes ja que per exemple per cobrir la demanda punta de l’any 2004 (2 de
març) no es va recórrer ni a un sol Kw procedent de
les interconnexions (és a dir, les quatre línies
internacionals ja existents no varen servir per res). El mateix president de Red Eléctrica de España (és
l’empresa que s’ocupa de la xarxa de transport elèctric) reconeix que les interconnexions no poden servir per cobrir demandes
extremes ja que les condicions climatològiques que les ocasionen afecten també
al país veí el qual precisarà de tota l’energia elèctrica disponible. Diuen des
de la Unió Europea que garantiran major competitivitat i un abaratiment dels
preus quan en realitat a l’Estat Espanyol l’empresa Red
Eléctrica s’ha convertit en els darrers anys en un
autèntic monopoli (amb més del 90% de les línies de transport sota el seu
control) i quan sabem que paísos molt interconnectats com Portugal o Italia
paguen les tarifes més cares de la UE. A més a més d’innecessàries, s’afegeixen
a la proliferació inaudita de les infrastructures de generació i de transport
interior, de forma que suposen un supercreixement
exponencial injustificat, amb totes les greus afectacions que comporten (salut
pública, ecològiques, econòmiques i paisatgístiques).
El que sí suposaran aquestes línies internacionals és
per una banda la potenciació de la generació nuclear francesa i per altra
l’ajornament indefinit en el canvi de model energètic que necessitem per
garantir la nostra qualitat de vida en el futur.
A partir de l’exposició de motius precedent demanem al
Govern de la Generalitat que,
1. No s’aprovi de cap de les maneres l’actual esborrany de Pla
Energètic ja que compromet seriosament les possibilitats futures de gaudir del
benestar i qualitat de vida que les ciutadanes i ciutadans de Catalunya volem.
2. Es confeccioni un nou Pla de l’Energia que es fonamenti en
plantejaments tècnics de reconeguda imparcialitat i solvència i es basi en les
necessitats reals de les persones i de l’economia de Catalunya.
3. Respecti els mínims acordats en el Pacte del Tinell sobre el que es fonamenta la legitimitat de l’actual
Govern de Catalunya.
4. Tingui en compte els següents objectius i dissenyi el
conjunt de mesures que en facin possible l’aplicació:
Objectius en l’àmbit de l’eficiència energètica
1. Assumpció dels objectius
d’eficiència energètica en termes de reducció real del consum energètic (tal
com exigeix la normativa comunitària) que permeti assolir una reducció real de com
a mínim l’11,5 % de la quantitat total d’energia consumida respecte als nivells
de consum actual, seguint la forma de fixar els objectius i els mètodes de
càlcul esmentats a la Directiva Comunitària (actualment en estudi) basada en l‘informe Rothe.
En aquest sentit no serien vàlides les previsions del
PEC (Pla de l’Energia de Catalunya) ja que s’utilitza d’una manera fraudulenta
la mesura d’intensitat energètica i no de consum final. Per altra banda la
comparació no pot fer-se (de manera tendenciosa) entre els dos escenaris
plantejats sinó respecte al nivell real de consum actual.
Aquesta reducció del consum, tal com esmenta la
normativa comunitària, no aniria en detriment del benestar o del nivell de
vida, sinó que situaria Catalunya com un dels països més competitius i dinàmics
d’aquí a l’any 2010.
La
consecució d’aquest objectiu d’eficiència esdevé clau per permetre fer front de
forma efectiva a l’escalfament global del planeta i a la crisis dels
combustibles fòssils gràcies al major pes de les fonts renovables en la
generació energètica. Per altra part no
serien necessàries les infrastructures de generació i transport (de molt
elevats impactes) que es plantegen al PEC i es podria implementar un calendari
de tancament de les nuclears molt més accelerat i realista.
Per tant l’eficiència energètica i reducció del
consum ha de ser el pal de paller que articuli no tant sols el Pla de l’Energia
sinó també el model socio-econòmic que realment
necessita Catalunya i ha de constituir en si mateix un objectiu irrenunciable i
un compromís innegociable a la baixa.
2.
Internalització dels costos reals
energètics a cada font d’energia com a principal mesura per facilitar tant la
consecució de l’objectiu d’eficiència energètica com de substitució dels
combustibles fòssils per fonts renovables.
3.
Determinació d’una política integral que inclogui mesures
legislatives per assolir els objectius de reducció del consum abans esmentats.
4.
Incidir plenament en els sectors que més consum requereixen:
Transport, Industrial i Domèstic amb la finalitat d’obtenir canvis substancials
en els hàbits i comportaments. Especialment cal actuar de forma decidida en els aspectes relatius a la
mobilitat de les persones i del transport de mercaderies aconseguint els canvis
socials necessaris (cap als mitjans de transport públic i ferrocarril) per
assolir una reducció dràstica del consum energètic. Paral·lelament caldrà optimitzar les prestacions dels serveis públics de
transport de persones i de mercaderies. És també absolutament imprescindible
que s’internalitzin els costos reals del sector del
transport.
Objectius en l’àmbit de l’acompliment del protocol de Kyoto
5.
Acompliment estricte de l’acord de Kyoto
(increment de com a màxim un 15% sobre les emissions de 1990). Per evitar una contribució de Catalunya als
desastres derivats de l’efecte hivernacle i les greus conseqüències econòmiques
que de l’incompliment se’n derivarien (tant pel cost de les conseqüències en sí
com per l’increment que en el preu de l’energia suposaria la repercussió de la
despesa de compra de drets d’emissió). La consecució d’aquest objectiu va
directament lligat als que es plantegen en l’àmbit de les energies renovables.
Objectius en l’àmbit de les energies renovables i de la
generació distribuïda a petita escala.
6.
Assolir una
participació en la generació energètica
de les fonts renovables que permeti el tancament de les nuclears a curt
termini i a mig o llarg termini ens rescati completament de la dependència
envers els combustibles fòssils. (suposaria anar molt més enllà del 12% de
participació en la generació d’energia al 2010 que marquen els acords del Tinell i la legislació internacional)
7.
Potenciar l’energia solar tèrmica
en tots els edificis que requereixin de l’ús d’aigua calenta, inclòs l’ús
industrial.
8.
Instal·lació de plaques fotovoltàiques en tots els edificis en que tècnicament
sigui viable, i fomentar les cooperatives de productors.
9.
Dedicar un apartat especial de
l’hidrogen dintre de les renovables.
10.
Fer un projecte pilot amb
l’hidrogen, que podria ser convertir l’autopista AP-7 en la primera autopista
d’hidrogen del país.
11.
Tot i que al pla se’n parla no es
fa cap projecte pilot per a l’aprofitament de l’energia maremotriu.
12.
Fomentar l’energia eòlica a través
de petites cooperatives, mai de forma centralitzada a través de grans empreses.
13.
Apostar de forma decidida per les
energies renovables especialment solar i eòlica integrades dins un sistema
econòmic - productiu basat en l’hidrogen.
14. Exclusió dels Residus com a
font d’energia renovable.
Objectius en l’àmbit de les infrastructures elèctriques
15. Establiment d’un calendari
de tancament de les centrals nuclears que no vagi més enllà de l’any 2015.
16. Confecció d’una planificació
de construcció d’infrastructures elèctriques segons els següents paràmetres:
·
Partir d’una previsió de la demanda basada en una reducció
real del consum de com a mínim l’11,5% al 2015.
·
Establir un programa d’inversions en infrastructures de
generació segons les següents prioritats:
i.
potenciació de la creació de generació a petita escala
basada en fonts renovables i que tendeixi a que cada consumidor sigui alhora un
generador.
ii.
Implantació d’instal·lacions de generació a gran escala
basada en fonts renovables per assegurar la cobertura de la demanda que no
sigui possible fer amb la generació a petita escala.
iii.
De forma temporal, permetre únicament les instal.lacions que funcionin amb combustibles fòssils (gas)
que siguin absolutament necessàries per garantir el subministrament en tant les
renovables no assoleixen el 100% de la generació.
17. Aturar immediatament i desisitir de qualsevol projecte d’interconnexió,
(Sentmenat-Bescanó-Baixas, reforçament de la existent
Vic-Baixas i Monzó-Salas)
així com de les subestacions que comporten.
Objectius en l’àmbit de la Recerca i Desenvolupament
18. Fixar com a línies de recerca els següents
eixos:
·
Energies renovables a petita escala que permetin una
autèntica distribució de la generació.
·
L’Hidrogen com font energètica que permetria l’emmagatzematge
i ens possibilitaria abandonar l’actual duplicació d’infrastructures de
transport elèctric i abordar un model de mobilitat i transport molt més
sostenible.
·
Sistemes que millorin l’eficiència energètica tant a nivell
de generació com de transport o consum domèstic i industrial.